Història

Història del clúster de la pell

LLEGAT

Un llegat que construeix futur

La trajectòria del sector de la pell a Catalunya és la història d’una comunitat empresarial que ha sabut adaptar-se a cada etapa històrica: des de l’organització gremial del segle XVII fins als actuals reptes de sostenibilitat, traçabilitat i innovació.

Aquest esperit col·lectiu és el que avui defineix el Leather Cluster Barcelona: una evolució natural d’un model que porta més de tres segles demostrant que treballar conjuntament és la millor garantia de continuïtat, qualitat i lideratge.

COMPROMÍS

Més de tres segles demostrant que treballar conjuntament és la millor garantia de continuïtat, qualitat i lideratge per al sector de la pell a Catalunya.

Un recorregut per la història del Clúster

Finals del segle XVII

Una tradició de cooperació que ve de lluny

La història del sector de la pell a Catalunya està profundament vinculada a la cultura gremial. Des de finals del segle XVII, els blanquers van entendre que només a través de l’organització col·lectiva podien garantir la qualitat del producte, defensar els seus drets i assegurar la continuïtat de l’ofici.

Una tradició de cooperació que ve de lluny

1693

Creació del Gremi de Blanquers

El 1693 es van establir les Ordinacions del Gremi de Blanquers, que regulaven l’aprenentatge, l’exercici professional i els estàndards de qualitat del sector. Aquesta estructura gremial no només assegurava la transmissió del coneixement, sinó que també protegia l’activitat davant els canvis fiscals, normatius i econòmics de l’època.

Creació del Gremi de Blanquers

Segles XVIII–XIX

Consolidació de les accions conjuntes

Al llarg dels segles XVIII i XIX, les accions conjuntes es van consolidar: compra col·lectiva de matèries primeres, defensa davant tribunals, regulació d’usos d’aigua o infraestructures compartides. El treball cooperatiu es convertí en una eina de competitivitat molt abans que el concepte «clúster» existís.

Consolidació de les accions conjuntes

Segle XX

Del Gremi a la modernització industrial

Durant el segle XX, el sector va impulsar iniciatives pioneres. Es van crear cooperatives industrials per valoritzar subproductes i es van construir estructures comunes per optimitzar recursos. La formació tècnica especialitzada es va reforçar amb la creació de l’Escola de Teneria, i el sector va participar activament en la regulació laboral i en la modernització del sector.

Del Gremi a la modernització industrial

Segle XX

Diversificació i internacionalització

Aquestes accions col·lectives van permetre passar d’un model basat gairebé exclusivament en la sola de cuir a una indústria més diversificada i amb major valor afegit. La cooperació va ser també clau en la internacionalització: participació conjunta en fires, creació d’estructures d’exportació i promoció del cuir com a producte natural i de qualitat.

Diversificació i internacionalització

Dècada dels 70

Lideratge ambiental i transformació tecnològica

A partir dels anys 70, el sector va afrontar un dels seus reptes més importants: l’impacte ambiental. En lloc d’optar per solucions individuals fragmentades, es va apostar per un model de gestió conjunta. Es van impulsar projectes de reducció de contaminació en origen, recuperació de pèl, reutilització de crom i aplicació de tecnologies netes.

Lideratge ambiental i transformació tecnològica

Mitjans dels anys 90

Naixement del model clúster

A mitjans dels anys 90 el sector pren consciència que el seu funcionament històric ja era el que avui es coneix com un “clúster”: cooperació empresarial organitzada per guanyar competitivitat. Des d’aleshores es reforça la cultura col·lectiva amb projectes compartits, recerca aplicada, transferència de coneixement, adaptació normativa i projecció internacional. La transformació del Gremi en un clúster modern no va trencar la tradició, sinó que la va fer evolucionar.

Naixement del model clúster

Finals dels anys 90

Creació d’IDR

La creació de la Societat Igualadina de Depuració i Recuperació (IDR) a finals dels anys 90 va marcar un punt d’inflexió: el sector assumia directament la responsabilitat del tractament conjunt de les seves aigües residuals, amb una inversió i un esforç organitzatiu sense precedents.

Creació d’IDR

1990–2000

Gestió compartida i millora contínua

Aquesta aposta per la gestió compartida, la millora contínua i la negociació tècnica amb l’administració va permetre consolidar un model industrial més eficient, tecnològicament avançat i ambientalment responsable.

Gestió compartida i millora contínua

Notícies Recents