HISTÒRIA
Tres segles d'art adober
El llegat del Rec d'Igualada, de la tradició a la innovació europea
Un llegat que construeix futur
La trajectòria del sector de la pell a Catalunya és la història d’una comunitat empresarial que ha sabut adaptar-se a cada etapa històrica: des de l’organització gremial del segle XVII fins als actuals reptes de sostenibilitat, traçabilitat i innovació.
Aquest esperit col·lectiu és el que avui defineix el Leather Cluster Barcelona: una evolució natural d’un model que porta més de tres segles demostrant que treballar conjuntament és la millor garantia de continuïtat, qualitat i lideratge.
RECORREGUT
Un recorregut per la història de la pell catalana
De les ordinacions gremials del segle XVII fins a la innovació ambiental del segle XXI, cada etapa reflecteix l'esperit col·lectiu que avui defineix el Leather Cluster Barcelona.
1693
Ordinacions del Gremi de Blanquers
La història de la pell a Catalunya s'ha escrit des dels seus orígens a través de la cultura gremial i l'esperit col·lectiu. L'any 1693, la redacció formal de les Ordinacions del Gremi de Blanquers va marcar un abans i un després en establir un reglament pioner que regulava l'aprenentatge, l'exercici estricte de l'ofici i els primers estàndards de qualitat del producte. Els blanquers de l'època van entendre que l'organització col·lectiva era l'única via per garantir el rigor de la manufactura, protegir l'activitat davant els canvis fiscals o normatius de l'època i assegurar la continuïtat de l'ofici. Neix així una cultura artesanal basada en el rigor, la cura del detall i una visió d'excel·lència compartida que ha perdurat al llarg dels segles.
Segles XVIII–XIX
Aliances estratègiques pioneres
Al llarg dels segles XVIII i XIX, les accions conjuntes es van consolidar com l'eix central de la comunitat empresarial d'Igualada, convertint el treball cooperatiu en una eina fonamental de competitivitat molt abans que el concepte modern de «clúster» existís en l'economia global. Els empresaris del districte van dissenyar mecanismes de col·laboració pràctics i efectius per enfortir el sector. Des de la compra col·lectiva de matèries primeres per guanyar força de negociació, fins a la defensa jurídica coordinada davant regulacions i impostos, passant per la gestió compartida d'infraestructures i la regulació dels usos de l'aigua. La unió d'esforços es consolida, ja des de l'origen, com el gran model de competitivitat estratègic del territori.
1913–1917
Cooperatives industrials i optimització de recursos
A principis del segle XX, el districte industrial d'Igualada va fer un pas decisiu cap a la modernització mitjançant l'impuls d'iniciatives pioneres d'associacionisme. En un context internacional complex i canviant, la cooperació es va transformar en el motor clau per a l'optimització de recursos i la viabilitat de les fàbriques. Durant aquest període, es van crear les primeres cooperatives industrials disenyades de forma conjunta per aprofitar i valoritzar els subproductes orgànics derivats del procés d'adobament, transformant-los en recursos per a altres indústries secundàries. Aquesta visió pionera en eficiència i aprofitament integral va marcar l'inici d'una gestió responsable dels recursos, demostrant la capacitat d'anticipació del sector.
1949–1958
Impuls a la formació tècnica d'elit
A mitjans del segle XX, el sector va viure una transformació profunda en el seu model de negoci i de producte. L'estratègia col·lectiva va permetre realitzar una transició gradual i exitosa des d'un catàleg centrat gairebé exclusivament en la sola de cuir cap a una indústria més diversificada, flexible i de gran valor afegit, alineada amb les noves exigències de la moda i el disseny contemporanis. Per liderar aquest salt tecnològic i científic, el teixit empresarial va realitzar un gran impuls col·lectiu per fundar l'Escola de Teneria. La creació d'aquest centre d'estudis superiors va ser una fita fonamental per a la modernització del sector, dotant les adoberies d'enginyers, científics i tècnics d'elit capaços de projectar la pell catalana al màxim nivell d'exigència internacional.
Dècades 70–80
Internacionalització i promoció sectorial
Amb una producció consolidada sota els paràmetres més alts de qualitat, la cooperació empresarial es va bolcar en l'estratègia comercial exterior. L'esperit col·lectiu de les empreses d'Igualada va ser la palanca necessària per obrir les portes dels mercats globals a gran escala. Les adoberies del districte van apostar per una presència unificada i conjunta en les fires internacionals més prestigioses del món, creant estructures coordinades d'exportació i xarxes comercials sòlides. Al mateix temps, es van dur a terme accions de promoció sectorial per consolidar el prestigi de la pell catalana als mercats globals, posicionant el cuir autèntic com un producte d'origen 100% natural, noble i de llarga durada, diferenciant-lo amb claredat davant de l'aparició dels nous materials sintètics substitutius.
1975–1990
L'inici de la transformació ambiental
A partir dels anys 70, la pell va afrontar el repte de la sostenibilitat ambiental. En lloc d'optar per solucions infinites/individuals fragmentades —que haguessin estat tècnicament inviables—, el sector va anticipar el futur i va dissenyar les primeres actuacions coordinades per afrontar els reptes del sanejament urbà i l'impacte de l'activitat econòmica. La comunitat empresarial va apostar decididament per un model de responsabilitat compartida, invertint en tecnologies més netes i aplicant solucions directament en origen. D'aquesta època daten projectes revolucionaris com els sistemes col·lectius per a la recuperació del pèl orgànic i la reutilització avançada del crom en els banys d'adobament, fites pràctiques que van transformar la consciència ambiental del sector.
1994
Visió i naixement del model clúster
A mitjans dels anys 90, el sector va viure una profunda evolució estratègica. Les empreses, els centres de recerca i les institucions van prendre consciència formal que la seva trajectòria històrica i la seva manera de col·laborar responien perfectament a les característiques d'un "clúster": una estructura de cooperació organitzada per guanyar competitivitat global. L'any 1994 es formalitza aquesta estructura, iniciant una nova etapa on es reforça la cultura col·lectiva mitjançant projectes compartits a llarg termini. Es va passar de la col·laboració comercial a una aliança interconnectada en recerca aplicada, transferència de coneixement universitat-empresa, l'adaptació proactiva a les normatives del futur. La transformació de la tradició en un clúster modern no va trencar el llegat, sinó que el va fer evolucionar amb un propòsit comú.
1999–2005
Creació d'IDR: Gestió conjunta de la depuració d'aigües
La creació de la Societat Igualadina de Depuració i Recuperació (IDR) a finals dels anys 90, i la posterior posada en marxa d'una planta depuradora biològica pròpia, va marcar un abans i un després absolut en la història industrial europea. El sector privat assumia de forma directa i solidària la responsabilitat total del tractament conjunt de les seves aigües residuals. Aquest projecte col·lectiu de gran envergadura va requerir una inversió econòmica i un esforç organitzatiu sense precedents per part de les empreses associades. La construcció d'aquesta infraestructura de referència internacional va demostrar el compromís real del teixit adober català per gestionar el cicle de l'aigua amb la màxima transparència, rigor i excel·lència operativa, consolidant el lideratge ambiental del sector.
2003–2012
Avantguarda normativa i tecnologies netes
Durant la primera dècada dels anys 2000, l'aposta per la gestió compartida i la millora contínua es va traduir en una interlocució tècnica excel·lent i una negociació rigorosa amb les diferents administracions públiques. El clúster va participar de forma molt activa en la redacció de les exigents guies europees de millors tècniques disponibles (IPPC), col·laborant directament amb les autoritats de Brussel·les. Aquesta immersió de primer nivell va permetre a les empreses del clúster anticipar-se i implantar progressivament sistemes i processos altament eficients i sostenibles. Aquest esforç continuat de modernització va consolidar un model industrial blindat davant els canvis reguladors i altament atractiu per a les marques de luxe internacionals, que busquen socis industrials de màxima confiança.
2017
Innovació i gestió avançada de residus
L'any 2017, el model col·lectiu de gestió ambiental del clúster va fer un nou salt en el seu desenvolupament de l'enginyeria d'infraestructures. La planta depuradora d'IDR va evolucionar el seu sistema operatiu i va ampliar les seves competències autoritzades per esdevenir un gestor integral de residus líquids de caràcter industrial. Aquesta innovació tecnològica ha permès optimitzar de manera definitiva l'eficiència operativa i la sostenibilitat econòmica de tot l'ecosistema de l'esfera del clúster. Mitjançant la centralització dels processos i la recerca constant de noves vies per a la valorització d'elements, es redueixen els costos industrials i s'avança, amb fets mesurables i rigorosos, cap a l'optimització energètica i el màxim aprofitament de la matèria.